5.5 Xarxes locals

Una xarxa local (LAN=Local Area Network) és la formada per la interconnexió de dos o més ordinadors i delimitada a un àrea reduïda, una oficina, un edifici. La seva finalitat és compartir recursos físics (la impresora, l'escàner), aplicacions i dades.

Permeten abaratir els costos doncs la infraestructura necessària és menor, però també fan més fàcil el treball del grup. Els arxius i programes es comparteixen, com es comparteixen també les bases de dades, els sistemes de correu electrònic. D'aquesta forma és possible sincronitzar les tasques, utilitzar la mateixa informació, les mateixes normes i procediments i realitzar un treball col·laboratiu eficient.

S'assegura també així la realització de còpies de seguretat centralitzades.

Aquestes xarxes estan compostes pels següents elements:

• Servidor: ordinador que actua de manera central en el qual s'instal·la el maquinari i programari que utilitzassin la resta d'equips. De major potència que els altres conté la memòria. Emmagatzema les copies de seguretat.Allibera a la resta dels equips d'arrencar el sistema i d'utilitzar espai en la seva memòria.
• Estacions de treball: cadascun dels ordinadors connectats a la xarxa. Per a treballar fan ús dels programes i aplicacions del servidor, de manera que s'alleugereixen i el processament de les dades és més ràpid.
• Gateways o pasarel·les: connecten la xarxa local amb els grans ordinadors (mainframes) a través dels protocols de comunicació, especificacions tècniques que fan possible la comunicació entre els ordinadors.
• Bridges també pont: connecta dues xarxes locals entre si. Poden ser interns (insta·lacions en el servidor) o externs (instal·lats en una estació de treball). Es diu que són locals quan conecten xarxes situades dins d'un mateix edifici i remots quan connecten xarxes diferents a través de xarxes públiques, com la xarxa telefònica.
• Targeta de xarxa, NIC (Network Interface Card): és la intermediària entre els ordinadors i la xarxa de comunicació, ja que conté els protocols de comunicació amb la xarxa. És l'adaptador de xarxa.
• El mitjà: és a dir, el cablejat i el connectors. Avui el que més s'usa és la fibra òptica, enfront del cable de parell trenat, parell de cable, i el cable de coaxial.
• Concentradors de cablejat: també es coneixen com hubs. S'usa per evitar problemes de desconnexió i evitar que si falla un element del sistema falli tota la xarxa. Els concentradors poden ser passius, que interconnecta la xarxa, i actius, que a més amplifiquen i regeneren els senyals rebuts.

La supervisió de l'estat dels cables, connexions i ports és de suma importància.

Les connexions a través dels ports permeten enllaçar els perifèrics amb el maquinari i la transmissió d'informació d'entrada i sortida. Abans d'una sessió de treball és convenient comprovar que tot està ajustat i que no hi haurà interrupcions que la puguin fer malbé.

El tipus de xarxa bàsics són:

• Xarxes d'estructura client-servidor, sent el servidor l'ordinador més potent i el que proporciona el servidors a la resta. Són les habituals en entorns de treball i oficines perquè proporcionen un suport major i major nivell de seguretat.
• Xarxes P2P (peer to Peer). No existeix un equip que funciono com a servidor.