Un dels elements que defineixen els documents és el productor, el seu autor.
Depenent de qui sigui el seu productor, els arxius poden classificar-se en:
- Privats: provenen de persones jurídiques privades, és a dir, són conjunts de documents generats tant per empreses com per esglésies, partits polítics, associacions i també per famílies o persones.
- Públics: pertanyen a un servei públic, depenen d'institucions enquadrades dins del Dret Públic. Els seus documents són generats per l'Administració en l'exercici de la seva funció.
Els uns i els altres formaran amb el temps part del Patrimoni Documental, però mentre els públics, estan perfectament reglamentats en quant a organització i terminis en la legislació nacional i en les respectives autonòmiques, els privats manquen d'una normalització i la seva organització és particular en cada cas.
La necessitat d'unificar criteris d'actuació tant en l'àmbit públic, però sobretot en el privant, ha donat com resultat l'aparició de les normas ISO 15489-1 i 15489-2, un intent de sistematitzar principis i mètodes de treball, establint procediments que inclouen què documents han de ser creats, amb quina forma, como descriure'ls, recuperar-los, identificar-los... Tot i això dins d'un context adequat a la societat actual, amb referències especifiques als documents electrònics i les seves peculiaritats.
Un altre element que defineixen els documents és el seu format:
- Arxiu tradicional: són aquells en el que els seus documents es troben en suport de paper.
- Arxiu digital: són aquells en el que els seus documents es troben en format digital, ja sigui perquè han nascut d'aquesta forma o perque han sigut posteriorment digitalitzats.
- Arxius híbrids: és una barreja dels dos anteriors, és a dir, documents en format tradicional o física amb documents en format digital.